martes, 20 de abril de 2010

Editorial 20 d'abril, Postmasclisme

Avui hem aprés una paraula nova. Estic contenta ... només són les nou del matí i ja hem après alguna cosa. “Postmasclisme”. La paraula ens l’ha ensenyat una notícia del Periódico. La va dir ahir el delegat del Govern contra la violència sexista, Miguel Lorente. El Postmasclisme descriu un grup, sembla, en auge. Són homes que critiquen obertament el masclisme i que diuen que busquen la igualtat per homes i dones. Però sota l’argument d’aquesta recerca ... tergiversen les estadístiques sobre el maltractament i converteixen les separacions en autèntiques guerres contra les dones. Els “postmasclistes” són homes «amb elevades càrregues de frustració» associades normalment a males experiències amb la justícia en els processos de divorcis , afegeix un psicòleg.


Avui ja hem après una paraula: postmasclisme. Però resulta que amb cada nou concepte que aprenem ... creem nous interrogants. Si encara no sabem com aturar el masclisme ... què hem de fer les dones contra el postmasclisme? I com es reconeixen els postmasclistes? Hi ha coses que haurien d’especificar-se al DNI ... “Fulanito de tal”, Avda X, Postmasclista!

I si això no és possible ... no cal que inventem paraules noves per definir la desgràcia d’aquells que no han après res de res després de conviure amb dones des que el món és món. I que consti que sabem que hi ha moltes dones que aprofiten les separacions per fer la vida impossible als seus ex, però això no és mai un argument per negar les agressions a d’altres dones.

martes, 13 de abril de 2010

Boc expiatori. Editorial 13 d'abril

El boc expiatori, el chivo expiatorio en castellà, és, segons la tradició jueva, un mascle de la cabra que es feia servir el dia de la expiació, la neteja de la culpa, per fer recaure en ell els pecats col•lectius. El sacerdot agafava un mascle de la cabra i el convertia en el símbol de tots els pecats comesos per tota la comunitat. Se suposava que així s’expiava, es netejava la culpa de tots. Pobre boc!

El vaticà ja ha trobat el seu boc expiatori pels delictes de pederàstia i els abusos que alguns sacerdots han comès durant anys: els homosexuals. Ahir el número 2 de l’església catòlica, el cardenal Tarcisio Bertone, va dir que els casos de pederàstia no tenen a veure amb el celibat, amb el fet que els sacerdots i les monges no puguin tenir relacions sexuals. Segons Bertone té a veure amb els cures marietes.

Només tinc dues reflexions pel cardenal:
-També hi ha casos d’abusos a nenes i que jo sàpiga als marietes no els agraden les noies.
-Hi ha molts homosexuals fora del sacerdoci i, afortunadament, la majoria no són pederastes.

Cardenal,  la seva afirmació sona a boc expiatori...total els gais ja porten a sobre d’altres culpes com l’extensió de les malalties de transmissió sexual i la SIDA...no els vindrà d’aquí...no?