Encara avui dura l’eufòria i l’admiració cap a Lionel Messi, autor de tres gols espectaculars diumenge contra el Saragossa. Hem llegit adjectius que situen Messi fora de l’òrbita de la terra. Fins i tot alguns d’aquests adjectius li donen una qualitat gairebé divina. El comparen amb Maradona, diuen que és millor encara que ell i fins i tot el president del govern va parlar ahir d’ell, després d’una aferrissada lluita dialèctica amb la periodista Mònica Terribas.
És cert: Messi és un astre, és un gran jugador de futbol. Però, sabeu què? El millor que té Messi no està precisament als seus peus, ni tan sols es pot veure en un camp de futbol. Messi és l’exemple de la superació. Un nen amb problemes de creixement i que, amb molt esforç i ajuda econòmica, es pot convertir en una lliçó de força física. Leo és l’exemple de la humilitat. Per molt que els altres et pugin al cel, has de mantenir els peus a terra i saber que ets un més, un privilegiat, però una persona normal i corren. És a més un exemple de companyerisme i generositat, dos valors que no són gaire habituals en un esport tan mediàtic com el futbol. I a més s’estima la seva família i recorda la memòria de la seva àvia, morta ja fa uns anys.
Així, doncs, sí, Messi és un gran exemple per nens i nenes fins i tot per adults. Com deien els Mecano, “estem necessitats de genis” i si són humans, encara més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario