Llei del cinema, editorial 13 de gener

Sembla que hi ha rebombori a certs grups de la societat per la nova llei del cinema, que obliga a les productores a traduïr al català la meitat de les pel·lícules que es projecten a Catalunya.
Sembla que aquest grups estan decidits a que la cultura catalana o, si més no, l’ús del català, no s'estimulin amb l’objectiu, potser, que en desapareguin.
S'escolten veus insignes i lligades als nostres símbols, com la de Johan Cruyff, que afirmen que és molt més útil aprendre anglès que català. Això em fa dubtar si Cruyff parla en l'idioma de Shakespeare a la selecció catalana de futbol... Encara que per un partit que juguen a l'any m'imagino que no fa falta donar gaires instruccions. Desgraciadament, passa amb quasi totes les cultures, quan un parla de cultura catalana amb un estranger sembla que acabis de baixar de la lluna. En aquests moments t'has de carregar de paciència per explicar que una sardana no és el mateix que una sardina o que la Patum de Berga no és una marca de paté.
Molts catalans i catalanes desconeixen que moltes de les sèries que triomfen arreu d’Espanya estan guionitzades i interpretades per artistes catalans. Artistes que han begut de les moltes influències d'una Barcelona moderna però amb una identitat ben arrelada. Per això, la Sagrada Família, que és el símbol més internacional de Barcelona, té quatre torres (com les quatre barres) a cada façana. Sort que Gaudí no s'avergonyia de ser català.... I penso que tampoc ho fan els actors de la sèrie Ventdelplà que des de fa uns dies s'emet doblada a Bulgària. Tanmateix, no puc deixar d'imaginar-me el comentari que farien les mateixes persones que no volen la llei del cinema: Total... si la ha hecho tv3 que la vendan a los polacos y así no la tienen que traducir.