viernes, 29 de enero de 2010

Editorial Tomàquet i sang, 29 de gener

És evident que les sèries com CSI, Bones, Sin rastro o El Mentalista són ficcions televisives i que, en la majoria de casos, ni es pot trobar el culpable amb una llum blava, ni es pot endevinar qui ha estat l’assassí amb poders mentals, ni es poden desxifrar detalls d’un crim només examinant els ossos. Ja ho sabíem! Li expliquem els nens que la tele és mentida i ens mirem les sèries i les pel·lícules amb la certesa que això que es veu no passa a la vida real.

Hi ha un axioma, però, que diu que la realitat supera la ficció. I és cert. Una dona de Badalona s’ha passat quasi 500 dies a la presó perquè els forenses del seu cas van confondre el tomàquet d’una pizza amb sang. Es tractava d’esbrinar si la dona havia agredit al seu cunyat i els experts forenses, que havien vist moltes pelis de l’Espagueti Western, van afirmar que sí.

No podem evitar que se’ns escapi un somriure en escoltar aquest cas. Però si seguim el tema i busquem què va passar en realitat, la peli es transforma en un thriller. La noia va passar, com dèiem, 500 dies a la presó. El seu marit la va violar i li va fer xantatge. Va perdre 12 quilos en 1 mes i quan es va demostrar que ella no havia matat el seu cunyat, ni tan sols la van indemnitzar.
A banda de la singular confusió i després de veure que tenim alguns professionals que semblen sortits d’un còmic, esgarrifa pensar que es pugui arribar a confondre una mica de tomàquet amb sang humana quan a analitzar sang se n’aprèn a ciències naturals de primària.

Qualsevol sistema té errors, però se suposa que hi ha d’haver mecanismes de control que assegurin que un error no envia un innocent a la presó o que no es confon una hortalissa amb una resta humana. Per això existeix la presumpció d’innocència, tothom té dret a un advocat i els pèrits judicials han de fiscalitzar la tasca de tots els que participen d’un judici.

No hay comentarios:

Publicar un comentario