Haití II, editorial 18 de gener

Sis dies després del terratrèmol que va sacsejar Haití, el problema que troben els voluntaris és com ajudar un poble sumit a la barbàrie més absoluta. El haitians estan esgotats. Sense temps per pair la mort de tanta gent s’han posat a remenar entre les runes en busca de possibles supervivents. Famèlics, sense menjar ni aigua, no poden més. L’ajuda humanitària arriba d’arreu del món, però sembla que no és suficient. Els camions amb aliments han d’arribar al país per carretera des de Santo Domingo, unes ajudes, que com ja dèiem fa uns dies, eren necessàries per combatre la pobresa molt abans. Alguns d’aquest camions són atacats per grups violents que segurament pensen com el cap dels cascos blaus espanyols: millor que mori una persona que no que morim tots. En aquesta situació es fa difícil treballar, tant per bombers com per altres ONG. El govern dels Estats Units pensa enviar un destacament de marines per garantir el repartiment de les ajudes humanitàries. Una vegada més, l’exèrcit més poderós del món es veu, entre cometes, obligat a actuar per garantir la pau i la democràcia. Però la qüestió és més complexa. No us sembla que, en un país on estiguessin acostumats a rebre ajuda humanitària, no seria necessària l’ajuda de l’exèrcit nordamericà, perquè existiria una estructura prèvia que garantiria el repartiment? A partir d’ara ens recordarem d’Haití per la força.