Els actes públics estan carregats de simbolisme....i els actes públics que fa la gent de la cultura, més. Quan els actors i actrius dels premis Goya es van penjar cartells de No a la guerra, la seva acció va generar molta més expectació i va arribar a més gent que les manifestacions de milions de persones al carrer. I és que, ens agradi o no, la societat del segle XXI és una societat de mites, d’emmirallar-se en aquells que triomfen...i això no és dolent. Seguint aquesta teoria que una imatge val més que mil paraules, els actors i actrius catalans que assisteixin als premis Gaudí, els premis de l’acadèmia catalana de cinema, aniran vestits de dissenyadors del país.
La setmana vinent comença la passarel·la 080 una de les poques que queden a Catalunya després de la desaparició de la Gaudí o el Bread&Butter....El president de l’acadèmia de cinema, Joel Joan, va assistir ahir a la presentació de la passarel·la...Diu l’actor català que volia demostra que anar ben vestit no té perquè estar lligat a ser de dretes i que cal demostrar que el món de la pantalla també pot tenir glamour. Val a dir que és fàcil lluir bé amb la seva planta.
Sigui com sigui, ahir el cinema donava suport a la moda i la moda donarà suport al cinema el pròxim 1 de febrer als premis Gaudí. Segur que hi ha qui veu en aquests actes una endogàmia nacionalista que nega a la resta d’Espanya. No trigaran en arribar crítiques i especulacions sobre el boicot a la moda no catalana...
I vosaltres, que n’opineu? Cal fer actes de col·laboració entre sectors com el cinema i la moda per demostrar que hi ha molt de talent a una i altra? O cal deixar que moda i cinema triomfin, si ho han de fer, per mèrits propis? Discriminació positiva o deixem que cadascú es guanyi el reconeixement encara que es trobi amb pals a les rodes?
No hay comentarios:
Publicar un comentario