jueves, 4 de febrero de 2010

Editorial Iran, 4 de febrer

La guerra freda no va acabar amb la caiguda del mur del Berlín. La separació del món en dos bàndols (el capitalista i el socialista) va començar a desaparèixer amb la reunificació de les dues alemanyes i la Perestroika, l’avanç cap el capitalisme de l’URSS de Gorvachov. Però l’essència d’aquesta guerra freda segueix existint a hores d’ara. La divisió ja no és capitalisme versus socialisme, sinó món occidental versus món islàmic. Les proves de la dualitat són diverses: els atemptats de 11-S i l’11-M, la guerra de l’Irak, la de l’Agfanistan ...

Mahmud Ahmadineyad, president de l’Iran, va dir que es sotmetia a la disciplina de l’Agència Nuclear Mundial i acceptava enviar el seu urani a Rússia per garantir que no es manipula amb fins bèl·lics... Però l’endemà d’aquest anunci, hem sabut que l’Iran ha enviat un coet a l’espai amb éssers vius a dins. La comunitat internacional es va afanyar a dir que aquestes proves podrien ser l’evidència que estan fabricant la bomba nuclear... Ja hi tornem a ser! Qui diu la veritat? I, què hem de fer?

La comunitat internacional ha de ser intransigent i intervenir en la política d’un país, si aquest país pot posar en perill l’estabilitat mundial? O a l’inrevés, s’ha de respectar la sobirania de cada país encara que això ens posi en perill a tots?

No hay comentarios:

Publicar un comentario