De vegades, massa vegades, els arbres no ens deixen veure el bosc...
Avui un article del rubinenc Jordi Presas al Rubí Notícies ens recorda els problemes de les persones amb mobilitat reduïda. El Jordi demana que es destinin alguns diners (algún dinerillo) del segon pla Zapatero a millorar l’accesibilitat de la ciutat. I té raó. Tot i que Rubí té un Pla d’accesibilitat, encara hi ha moltes coses que estàn malament i, el pitjor de tot, encara hi ha coses que es construeixen pensant en la majoria, els que ens podem moure amb facilitat. Segur que és molt difícil projectar una ciutat per més de 75.000 persones, decenes de milers de vehicles, cotxets de nen, cadires de rodes, cegs, discapacitats etc.... però reflexions com la d’aquest conciutadà ens recorden que les minories també tenen drets.
No podem deixar que els arbres no ens deixin veure el bosc. Els polítics tenen una responsabilitat a l’hora de projectar obres i els ciutadans hem de ser crítics quan no compleixen aquesta obligació. Però, nosaltres, els ciutadans, també podem fer alguna cosa per no empitjorar la situació de les persones amb mobilitat reduïda. Per exemple: no aparcar a sobre d’una vorera, respectar el vianants o tenir més cura dels que són més vulnerables. Creieu que som cívics al volant?
Avui un article del rubinenc Jordi Presas al Rubí Notícies ens recorda els problemes de les persones amb mobilitat reduïda. El Jordi demana que es destinin alguns diners (algún dinerillo) del segon pla Zapatero a millorar l’accesibilitat de la ciutat. I té raó. Tot i que Rubí té un Pla d’accesibilitat, encara hi ha moltes coses que estàn malament i, el pitjor de tot, encara hi ha coses que es construeixen pensant en la majoria, els que ens podem moure amb facilitat. Segur que és molt difícil projectar una ciutat per més de 75.000 persones, decenes de milers de vehicles, cotxets de nen, cadires de rodes, cegs, discapacitats etc.... però reflexions com la d’aquest conciutadà ens recorden que les minories també tenen drets.
No podem deixar que els arbres no ens deixin veure el bosc. Els polítics tenen una responsabilitat a l’hora de projectar obres i els ciutadans hem de ser crítics quan no compleixen aquesta obligació. Però, nosaltres, els ciutadans, també podem fer alguna cosa per no empitjorar la situació de les persones amb mobilitat reduïda. Per exemple: no aparcar a sobre d’una vorera, respectar el vianants o tenir més cura dels que són més vulnerables. Creieu que som cívics al volant?
Estic completament d'acord que les persones deuríem adonar-nos de la gran diversitat del ser humà, i no només per la pigmentació de la pell, la religió que es professa, l'equip de futbol que perverteix les nostres passions o el "programa brutícia" que ens priva d'hores de somnis (vivim la vida a través de les sòrdides vides del "famoseo"), sinó també sobre la base de les diferents capacitats que independentment de les altres condicions, inclosa la de gènere, ens determinen, i no com persones cíviques, sinó com humanes.
ResponderEliminarEl civisme és un invent d'aquesta societat que ens uniformitza i que es construïx par i per a les persones que considera, perfectament constituïdes i completes. Per això els qualificatius de disminuïts, discapacitats, invàlids..., classificacions totes que remarquen una limitació, defecte, fracàs, etc, i sense explicar que els conceptes de normalitat, són sempre construccions perverses i excloents, doncs ens situen fora de la norma.
En definitiva, és la societat la que exclou, i els seus administradors i responsables qui planifiquen espais per a qui consideren perfectament constituïts. De vegades se m'ocorre pensar si les persones que tenen, de naixença, una cama, no ens veuran als bípedes com mutants, i és curiós, perquè els qui neixen amb dos caps, o tres cames, no se'ls considera més normals per tenir més atributs, sinó, que en ocasions se'ls qualifica de "monstres" o "anomalies" de la naturalesa humana. El més paradoxal, és que segons el paradigma científic, nosaltres som el resultat de contínues mutacions d'altres éssers vius que habitaven les tolles, i no obstant això, ara del brut fang, ens hem situat en el més alt de l'escala evolutiva. Una reacció que podria remetre'ns a una negació de l'origen i no deuríem renunciar a la nostra condició humana, per a convertir-la en alguna de les variants "ciudadanistes", com el civisme, que s'inventen els polítics.