Matrimonis?, Editorial, 12 de febrer

És trist, però el fet que al parlament es llencin els plats pel cap no és notícia. L’última vegada va ser ahir, durant el debat sobre la iniciativa legislativa contra els correbous. Com si d’un matrimoni corcat, desfet de tant discutir, es tractés la intensitat de les discussions és tan gran, que si és compara amb les petites diferències entre els grups parlamentaris dóna una imatge de desgast i de falta de voluntat pels grans pactes... si fa no fa com quan una parella es baralla per on es guarda la mantega, al prestatge de dalt o al de baix. Això passa precisament quan ahir el rei Juan Carles, demanava als partits polítics un pacte d'Estat contra la crisi i, segons diverses informacions, té previst rebre avui empresaris i líders sindicals, per impulsar un acord.
A La vida continua, la política actual ens recorda aquelles pel·lícules de baix pressupost en que el matrimoni, després del divorci es barallen per la custòdia del fill.
Què creieu que és allò que fa a un polític, bon polític? Pot ser que com un bona parella, HAGI DE carregar-se de paciència i constància, fingir que escoltes a l’oposició amb lleialtat, quan no tens ganes d’escoltar res més, i sortit per cames? Penseu que aquest pactes poden ser efectius quan cada grup va per la seva banda, mirant els seus interessos, mirant-se només el melic? Creieu que la figura del rei pot fer alguna cosa per reconduir la situació econòmica espanyola?